Els barris més bonics de Barcelona

01

La Dreta de l'Eixample, el barri del Modernisme

És el nostre barri: Espacio UMA és al carrer de Mallorca, a la Dreta de l'Eixample (45.464 habitants segons el Padró del 2026). Aquí la quadrícula d'Ildefons Cerdà, aprovada el 1859, aplega algunes de les cases modernistes més famoses de la ciutat, totes a menys de mig quilòmetre en línia recta d'UMA.

Les illes de l'Eixample són quadrades, de 113,3 metres de costat, amb les cantonades tallades a 45°: són els xamfrans, que donen a cada illa la planta octogonal. Els carrers ordinaris fan 20 metres d'amplada.

Metro: Diagonal (L3, L5) i Passeig de Gràcia (L2, L3, L4); FGC Provença.

• Casa Milà, La Pedrera

  Gaudí, 1906–1912. Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 1984. A 0,17 km en línia recta d'UMA.

  Passeig de Gràcia, 92

• Casa Batlló

  Entre el 1904 i el 1906 Gaudí va reformar completament un edifici del 1877 per a Josep Batlló. Patrimoni Mundial des del 2005. A 0,38 km en línia recta.

  Passeig de Gràcia, 43

• Mansana de la Discòrdia

  Al mateix tram del Passeig de Gràcia que la Casa Batlló, la Casa Amatller (Puig i Cadafalch) i la Casa Lleó Morera (Domènech i Montaner): tres arquitectes del Modernisme en una illa.

• Casa de les Punxes

  Modernisme de Puig i Cadafalch a la Diagonal, a 0,35 km en línia recta d'UMA.

  Avinguda Diagonal

02

La Sagrada Família

Un barri propi dins de l'Eixample (53.201 habitants); la basílica és a 1,33 km en línia recta d'UMA. Metro: Sagrada Família (L2, L5) i Sant Pau | Dos de Maig (L5).

• Basílica de la Sagrada Família

  Primera pedra el 19 de març de 1882; Gaudí assumeix el projecte el 1883. Benet XVI la va consagrar com a basílica menor el 7 de novembre de 2010; la torre de Jesucrist es va coronar el 20 de febrer de 2026.

• Recinte Modernista de Sant Pau

  Al final de l'avinguda de Gaudí, ja al barri del Guinardó (districte d'Horta-Guinardó): Domènech i Montaner en va començar les obres el 1902 i les va acabar el seu fill cap al 1930. Patrimoni Mundial des del 1997.

03

La Vila de Gràcia

Va ser municipi independent fins a l'agregació a Barcelona el 1897, i es nota: places amb terrasses, carrers estrets i vida de poble. Després del nostre, és el barri d'aquesta llista més proper a UMA, a 0,77 km en línia recta (51.477 habitants). Metro: Fontana (L3), Diagonal (L3, L5) i FGC Gràcia.

• Casa Vicens

  La primera casa de Gaudí (1883–1885), per a Manuel Vicens. Patrimoni Mundial des del 2005 i museu des del 2017.

  C/ de les Carolines

• Plaça del Sol, de la Vila i de la Virreina

  Les places del barri, on es fa vida al carrer.

• Festa Major de Gràcia

  A mitjan agost, a partir del dia 15, amb concurs de carrers guarnits pels veïns (el 2026, del 15 al 21 d'agost, amb 23 carrers a concurs).

• Park Güell

  Obra de Gaudí, Patrimoni Mundial des del 1984. És al barri de la Salut, també al districte de Gràcia, a 2,28 km en línia recta d'UMA.

04

El Barri Gòtic

El cor de la ciutat antiga (27.312 habitants), a 1,62 km en línia recta d'UMA. Metro: Liceu (L3) i Jaume I (L4).

La història de la ciutat, de Barcino fins avui, us l'expliquem a Història de Barcelona.

• Catedral de Barcelona

  Obres gòtiques iniciades el 1298; la façana neogòtica i el cimbori es van acabar el 1913.

• Plaça Reial

  Projectada per Francesc Daniel Molina a partir del 1848. Els fanals de sis braços, de finals de la dècada del 1870, són un encàrrec municipal a Gaudí, una de les seves primeres obres públiques.

• Plaça del Rei (MUHBA)

  Seu del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), amb el Saló del Tinell.

05

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: El Born

«El Born» no és un barri oficial, sinó la part de la Ribera dins de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (22.989 habitants). El punt més proper, el Palau de la Música, és a 1,26 km en línia recta d'UMA. Metro: Jaume I (L4), Urquinaona (L1, L4) i Arc de Triomf (L1).

• Basílica de Santa Maria del Mar

  Gòtic català construït entre el 1329 i el 1383, atribuït a Berenguer de Montagut; consagrada el 1384.

• Palau de la Música Catalana

  Obra de Domènech i Montaner (1905–1908) per a l'Orfeó Català, pagada per subscripció popular. Patrimoni Mundial des del 1997.

• Museu Picasso

  Va obrir el 9 de març de 1963 al carrer de Montcada; avui ocupa cinc palaus medievals contigus.

• Mercat de Santa Caterina

  Mercat del 1848, considerat el primer mercat cobert de la ciutat, rehabilitat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue amb la seva coberta ondulada de ceràmica.

06

El Raval

El barri més poblat de Ciutat Vella (50.863 habitants), a l'oest de la Rambla, a 1,33 km en línia recta d'UMA. Metro: Liceu (L3), Drassanes (L3) i Sant Antoni (L2).

• MACBA

  L'edifici blanc de Richard Meier, inaugurat el 28 de novembre de 1995 a la plaça dels Àngels.

• Palau Güell

  La casa d'Eusebi Güell, obra de Gaudí (1886–1890). Patrimoni Mundial des del 1984.

  C/ Nou de la Rambla, 3-5

• El Gat de Botero

  L'escultura de Fernando Botero que l'Ajuntament va comprar el 1987 i que, després de diversos trasllats, va arribar a la Rambla del Raval el 2003.

07

La Barceloneta

El barri mariner, al costat de la platja (14.665 habitants), a 2,29 km en línia recta d'UMA. Metro: Barceloneta (L4).

• Un barri planificat

  El va traçar l'enginyer militar Juan Martín Cermeño a mitjan segle XVIII (1753), per reallotjar veïns de la Ribera desplaçats per la construcció de la Ciutadella.

• Mercat de la Barceloneta

  Mercat del 1884 (Antoni Rovira i Trias), reformat per Josep Miàs i reobert el març del 2007.

• Museu d'Història de Catalunya

  Al Palau de Mar, els antics Magatzems Generals de Comerç, l'únic edifici que queda de l'antic port industrial. Inaugurat el 1996.

08

El Poble-sec i la muntanya de Montjuïc

Montjuïc no és un barri oficial: gairebé tot el parc és dins del Poble-sec (40.136 habitants), al districte de Sants-Montjuïc, a 2,29 km en línia recta d'UMA. Metro: Paral·lel (L2, L3, amb el funicular de Montjuïc), Poble Sec (L3) i Espanya (L1, L3, FGC).

• Palau Nacional (MNAC)

  Construït per a l'Exposició Internacional del 1929; avui és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

• Fundació Joan Miró

  Edifici de Josep Lluís Sert, inaugurat el 10 de juny de 1975.

• Font Màgica

  Obra de Carles Buïgas per a l'Exposició del 1929.

• Refugi 307 (MUHBA)

  Refugi antiaeri de la Guerra Civil excavat pels veïns: uns 400 metres de túnels.

09

Sarrià i Sant Gervasi

La Barcelona alta, d'antics pobles i torres amb jardí. Sarrià (24.937 habitants, a 3,54 km en línia recta) va ser l'últim municipi agregat a la ciutat, el 1921. S'hi arriba amb els FGC des de Provença, a 0,5 km d'UMA. Al costat, Sant Gervasi - la Bonanova (26.801 habitants) guarda la Torre Bellesguard.

• Plaça de Sarrià

  El centre de l'antic poble, amb l'església de Sant Vicenç.

• Torre Bellesguard

  Gaudí, 1900–1909, sobre el lloc del palau del rei Martí l'Humà.

• Tibidabo

  Al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, del mateix districte: el temple del Sagrat Cor, d'Enric Sagnier, i el parc d'atraccions, obert el 1901.

10

El Poblenou

L'antic barri industrial, avui cor del 22@, el pol d'innovació al costat del mar (34.736 habitants), a 3,22 km en línia recta d'UMA. Metro: Poblenou i Llacuna (L4), Glòries (L1).

• Rambla del Poblenou

  L'eix del barri, amb les seves terrasses i la vida al carrer.

• Cementiri del Poblenou

  El primer cementiri fora muralles (1775); destruït el 1813, el va reconstruir Antonio Ginesi i es va tornar a obrir el 1819. Guarda l'escultura «El petó de la mort» (1930).

• 22@

  Pla aprovat el 2000 per transformar unes 200 hectàrees industrials en un districte d'innovació.

11

Horta-Guinardó: Horta i el Carmel

Horta va ser el municipi de Sant Joan d'Horta fins a l'agregació del 1904 (31.116 habitants, a 3,98 km en línia recta). Al mateix districte, el Carmel té una de les millors vistes de la ciutat. Metro: Horta (L5), Mundet (L3) i El Carmel (L5).

• Parc del Laberint d'Horta

  Jardí del 1791 dissenyat per Domenico Bagutti per al marquès de Llupià; segons l'Ajuntament, el jardí conservat més antic de la ciutat.

• Búnkers del Carmel (MUHBA Turó de la Rovira)

  Bateria antiaèria republicana del 1937, avui espai del MUHBA i mirador, d'accés gratuït.