Història de Barcelona, de Barcino a avui

01

Barcino, la colònia romana

Barcelona neix com a Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, fundada en temps d’August sobre el Mons Taber, una petita elevació a tocar del mar. El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) la situa al segle I aC; la majoria d’autors donen una data cap al 10 aC.

D’aquella ciutat emmurallada en queden més restes del que sembla: columnes, trams de muralla i carrers sencers sota el terra del Barri Gòtic.

• Temple d’August

  Romana · Barri Gòtic

  Quatre columnes corínties d’un temple del segle I aC dedicat al culte imperial, al punt més alt del Mons Taber. És un dels espais del MUHBA.

  C/ Paradís, 10

• MUHBA Plaça del Rei

  Romana, visigoda i medieval · Barri Gòtic

  Més de 4.000 m² de restes sota la plaça: carrers i edificis de Barcino, la ciutat visigoda del segle VII i, a sobre, l’antic palau dels comtes-reis.

  Plaça del Rei, s/n (entrada pel C/ del Veguer)

02

Visigots, al-Andalus i francs

El 415 el rei visigot Ataülf s’instal·la a Barcino amb la seva cort, i allà mateix és assassinat aquell any. Cap al 717–720 la ciutat passa a formar part d’al-Andalus; les fonts no permeten fixar-ne l’any exacte.

El 801 Lluís el Piadós, rei d’Aquitània i fill de Carlemany, conquereix Barcelona després d’un setge, i Berà és el primer comte franc. Entre el 878 i el 897 governa Guifré el Pilós, els descendents del qual heretaran el comtat. El 985 Almansor assalta i saqueja la ciutat, i cap al 987–988 el comte Borrell II deixa de renovar el vassallatge al nou rei franc, Hug Capet: es considera l’inici de la independència de fet del comtat.

03

El comtat i la Corona d’Aragó

El 1137 Ramon Berenguer IV pacta a Barbastro les esposalles amb Peronella d’Aragó, que tenia amb prou feines un any; el casament se celebra a Lleida el 1150. D’aquella unió dinàstica neix el que s’anomenarà la Corona d’Aragó. El seu fill, Alfons el Cast, hereta el comtat el 1162 i, poc després, el regne per renúncia de la seva mare: és el primer sobirà de Barcelona i d’Aragó alhora.

La ciutat es governa a si mateixa: Jaume I concedeix el 1249 el privilegi que se sol prendre com a origen del govern municipal, i el 1265 el consell queda fixat en cent prohoms, el Consell de Cent, que governarà Barcelona fins al 1714. És l’època dels grans temples gòtics.

• Basílica de Santa Maria del Mar

  Gòtic català · La Ribera · El Born

  Construïda en només 54 anys, del 1329 al 1383, cosa rara en una gran església gòtica. És el temple de l’antic barri mariner de la Ribera.

04

1714: el setge i la Nova Planta

En la Guerra de Successió, Barcelona resisteix un setge d’uns 13 mesos i cau davant les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714. El decret de Nova Planta del 16 de gener de 1716 suprimeix les institucions pròpies, entre les quals el Consell de Cent. Aquell mateix any comencen les obres de la Ciutadella militar, per a la qual s’enderroca part del barri de la Ribera.

• El Born. Museu d'Història de Barcelona

  1714 i segle XIX · El Born

  Sota l’antic mercat del Born (Josep Fontserè, inaugurat el 1876) van aparèixer el 2002 restes d’unes 55 cases i carrers enderrocats després del 1714 per aixecar la Ciutadella.

  Plaça Comercial, 12

05

Abaix les muralles: Renaixença i Eixample

El segle XIX canvia l’escala de la ciutat. La Renaixença pren com a punt de partida simbòlic l’oda «La pàtria» d’Aribau (1833), i el 1859 es restauren els Jocs Florals. Entre el 1854 i el 1856 s’enderroquen les muralles medievals i s’obre el pla per créixer.

El Pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà s’aprova per reial decret el 7 d’agost de 1859 i es confirma el 31 de maig de 1860, tot i que l’Ajuntament preferia el pla de Rovira i Trias. Així neix l’Eixample: la quadrícula de carrers que avui uneix, entre molts altres llocs, el Passeig de Gràcia i la Sagrada Família, i on hi ha el carrer de Mallorca.

El 1869 la Ciutadella es cedeix a la ciutat i s’enderroca; al seu lloc es crea el parc que acull l’Exposició Universal de 1888.

Què cal veure avui a cada barri, de l’Eixample a Gràcia o el Born, ho trobareu a Els barris més bonics de Barcelona.

• Parc de la Ciutadella i Arc de Triomf

  Segle XVIII i 1888 · Ciutat Vella

  La fortalesa borbònica es va convertir en el parc de l’Exposició del 1888, amb l’Arc de Triomf com a porta d’entrada.

  Passeig de Lluís Companys (Arc de Triomf)

La quadrícula de Cerdà, aprovada el 1859, és encara el plànol pel qual es camina a l’Eixample.

06

El Modernisme i la ciutat moderna

El 19 de març de 1882 es col·loca la primera pedra de la Sagrada Família, amb projecte de Villar; Gaudí assumeix l’obra el 1883. El Modernisme viu la seva plenitud a principis del segle XX: Domènech i Montaner aixeca el Palau de la Música Catalana (1905–1908) i Gaudí, la Casa Milà, La Pedrera (1906–1912), a l’Eixample.

No tot és esplendor. El 1909 la Setmana Tràgica, una revolta antimilitarista i anticlerical després de l’embarcament de reservistes cap al Marroc, acaba amb esglésies i convents cremats i cinc afusellats. Vint anys després, l’Exposició Internacional de 1929 transforma Montjuïc; s’inaugura el 19 de maig de 1929 i tanca el 15 de gener de 1930.

• Casa Milà, La Pedrera

  Modernisme · Dreta de l'Eixample

  Edifici d’habitatges de Gaudí per a Pere Milà, a la quadrícula de Cerdà. Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 1984.

  Passeig de Gràcia, 92 (cantonada amb el C/ Provença)

07

Guerra Civil, democràcia i Jocs Olímpics

Durant la Guerra Civil (1936–1939) la ciutat pateix bombardeigs aeris i s’hi construeixen més de mil refugis; les tropes franquistes entren a Barcelona el 26 de gener de 1939.

Amb la democràcia, les primeres eleccions municipals se celebren el 3 d’abril de 1979, i el 19 d’abril es constitueix el primer ajuntament democràtic, amb Narcís Serra d’alcalde. Els Jocs Olímpics de 1992, del 25 de juliol al 9 d’agost, transformen el front marítim i Montjuïc, i el 2004 el Fòrum Universal de les Cultures estrena un nou recinte a la desembocadura del Besòs.

• MUHBA Refugi 307

  Guerra Civil · Poble-sec

  Refugi antiaeri excavat pels veïns al vessant de Montjuïc: gairebé 400 metres de túnels. Només amb visita guiada.

  C/ Nou de la Rambla, 175